La porta seccional és un tipus de tancament que cada vegada té més èxit, té un preu igual o inferior a les basculants de tota la vida, són més segures perquè no es pleguen, són més aïllants perquè són de panell d'alumini, perquè tanquen molt millor i són més silencioses
A més a més és la solució perfecte perque es quedar plana just a sota el sostre i on hi ha pot haver un problema de poca alçada és la millor opció.
Darrerament en vam montar una a L'Ametlla del Vallès i hem fet un video explicant pas per pas com es monta aquest tipus de tancament.
Tot en ferro, alumini, acer inoxidable i PVC
miércoles, 11 de julio de 2012
martes, 10 de julio de 2012
LA FORJA I EL GREMI DE SERRALLERS FERRERS
Avui posarem un article de Estanislau Tomàs Morera que ha publicat http://www.calendaridelspagesos.cat/
LA FORJA I EL GREMI DE SERRALLERS I FERRERS
El treball de forja és la deformació del ferro en calent, a cops de martell, sobre l’enclusa, per tal de donar forma al metall i obtenir objectes útils. Els objectes fets de ferro forjat eren d’allò més variats : reixes, baranes, picaportes, molles, panys, claus, frontisses, capfoguers, ferradures, armes, eines per a l’agricultura, etc. Es interessant constatar que a la majoria dels objectes realitzats amb el treball de forja la utilitat anava unida amb la bellesa i això fou així durant segles. I veiem com a l’estructura útil es superposaven les figures fabuloses de dracs, àligues, galls, elements florals, espirals,… Els forjadors eren especialistes que dominaven un ofici artesanal que requeria gran expertesa i al mateix temps gust artístic.
El metall que empraven els forjadors fou durant molt temps el ferro dolç obtingut a les fargues on els minerals de ferro o menes (generalment òxids) eren reduïts en un forn per l’acció reductora del carbó vegetal. El producte que era obtingut a la farga era una massa sòlida (el masser) que era sotmesa als cops d’un gran martell accionat per una roda hidràulia. Amb aquesta operació el masser era transformat en peces allargades de secció quadrada o rectangular. Els forjadors triaven a la farga les peces més adequades per als objectes que havien de fabricar i les duien al taller de forja, on eren sotmeses en una fornal a successius rescalfaments , per tal de mantenir el grau de plasticitat adequat per a deformar-les a cops de martell, fins a obtenir la forma desitjada.
Hem vist que, en el taller de forja, hi havia com a eines principals, el martell, l’enclusa i la fornal, però també hi havia malls de diferents grandàries, tenalles també de diferents mides i altres eines.
La continuïtat de l’ofici es produïa per mitjà dels aprenents que, en el taller, anaven rebent els secrets de l’ofici, directament del mestre forjador, fins que estaven en condicions de continuar treballant en l’ofici d’una manera més autònoma, com a fadrins i, més endavant, com a mestres. En un taller de forja acostumava a haver-hi un mestre, un fadrí, un manxaire i un o dos aprenents.
En temps remots, el forjador construïa peces de totes menes, però ben aviat van apareixer les especialitzacions i l’ofici de forjador o ferrer es va subdividir en diveses professions. Aparegueren els ganiveters, claveters, ferradors, escopeters, calderers, daguers, canoners, rellotgers, llanterners,… Avui, quasi totes aquestes especialitats han desaparegut i només queden, en zones rurals, petits tallers de ferrer que aglutinen en un de sol tots els oficis del ferro que encara perduren.
EL TREBALL DE FORJA I ELS GREMIS
A l’alta edat mitjana els artesans de les ciutats, pertanyents als diferents oficis, es constituïren en agrupacions anomenades lògies, formades per treballadors especialitzats a les ordres d’un cap. Fou l’any 1200 quan el rei Pere el Catòlic signà el privilegi de “Pau i Treva”, pel qual acollia, sota la seva protecció, a menestrals de diferents oficis. Aquest primer document significa ja un inici d’organització. No va ésser fins els segles XIV I XV quan, definitivament, hom donà forma de gremi a les associacions que, fins llavors, assajaven d’organitzar, de forma corporativa, els oficis. Les corporacions gremials, en un primer moment, presentaven un caire benèfico-religiós, però també representaven una eina per a resoldre conflictes entre els agremiats i altres artesans. Als artesans els convenia de formar part del gremi, car aquest defensava el seu treball de l’intrusisme i de la competència deslleial.
L’any 1380 el rei Pere el Cerimoniós aprovà i signà els Capítols Fundacionals del Gremi de Serrallers i Ferrers de Barcelona. Aquests primers Capítols tenien un caràcter benèfico-social. Fou en els nous privilegis, que diversos reis anaren concedint, quant es produí l’evolució cap a un sentit més corporatiu del gremi. Sense perdre de vista la vessant social, hom es preocupava de la problemàtica del treball. Els Capítols fixaven els pagaments que havien de fer els agremiats; l’obligació d’assistir als enterraments dels confrares; les oracions que havien de resar en sufragi del difunt; com actuar en cassos de malaltia greu; la manera de celebrar la festa de Sant Eloi, patró del Gremi; la participació espiritual que haurien de dispensar al rei, la reina i els infants en tots els actes piadosos.
Vint anys després de l’aprovació dels primers Capítols fundacionals, el Gremi presentà al rei Martí l’Humà uns nous privilegis, per a afegir als anteriors Capítols, que el rei signà l’any 1401. Les novetats d’aquests privilegis foren:
- Control més rigorós de les fornals.
- Contractes amb els aprenents, que els comprometien a no canviar de mestre i que cap intervingués en l’obra que estava fent un altre.
Després dels privilegis del rei Martí, s’integraren al Gremi diversos ofiicis que tenien en comú treballar els metalls i fer servir el foc : serrallers, daguers, ferrovellers, etc.
En quant a l’organització del treball, el Gremi era molt estricte. L’any 1452, per a poder obrir un taller i fabricar peces calia passar un examen davant dels prohoms.
Al segle XVI trobem encara dos nous privilegis, concedits pels reis Carles I i Felip II. L’esperit d’ambdos privilegis és el de reforçar l’ofici, protegint els examens i vetllant per la qualitat de les obres.
La relació entre el Gremi i la Corporació Municipal fou molt estreta durant segles. El govern municipal tenia una Assemblea Consultiva, constituïda per prohoms sense limitació de nombre, que el rei Jaume I el Conqueridor limità el 1258 a dos-cents prohoms i el 1265 es reduí a cent persones i, per això, s’anomenà Consell de Cent. Aquest Consell el constituïen diferents estaments. El nomenament dels menestrals es realitzava amb l’acord dels Gremis i aquests es consideraven honrats prenent part en el govern de la ciutat. Per això en el Consell de Cent s’hi trobaven membres del Gremi de Serrallers i Ferrers. Els Gremis també feien un altre servei a la ciutat : defensar-la en cas d’atac de l’enemic o en cas de revolta. En tals situacions, els ferrers defensaven la part de la Porta de Sant Daniel i els serrallers el baluard de Sant Francesc.
L’any 1714, el Consell de Cent fou abolit (igual que les altres institucions de govern de Catalunya) pel Decret de Nova Planta. L’any 1758 fou creada la Junta de Comerç de Barcelona, institució rectora de l’activitat comercial i industrial catalana, que representava un altre concepte de l’organització social. Els Gremis van mantenir-se, però depenien de la Junta de Comerç. Sembla que es varen mantenir perque representaven una font segura d’ingressos.
L’ART DE LA FORJA: ESPLENDOR I DECADÈNCIA
Desde la primera Edat del Ferro hi hagué forjadors que fabricaven estris per a l’agricultura, la manufactura i la guerra. Però a l’Edat Mitjana els forjadors anaren diversificant els seus treballs i introduint elements decoratius.
L’Art Romànic, que aparegué després de la decadència de l’Imperi Carolingi, emprà com a element ornamental les volutes, peces de ferro en forma d’espiral. Les dobles volutes, que hom clavava a les portes de les esglesies, eren característiques del capitell jònic. O sigui, que la doble voluta sembla una reminiscència de la cultura grega. Del periode gòtic son abundantíssims els testimonis que es conserven. Les reixes gòtiques començaren a construir-se cap als inicis del segle XIV i s’aplicaren al tancament de les capelles dins de les gran esglésies. Altres peces típiques de l’Art Gòtic català son els canalobres, decorats amb lliris, pinyes, fulles…
A Catalunya perdurà el treball de forja a l’estil gòtic durant els segles XIV i XV, que foren un període d’esplendor. Però en el regnat dels Reis Catòlics les coses començaren a anar malament. Econòmicament hi hagué una davallada molt forta, sobretot en perdre els mercats d’Orient, quan Bizanci va caure en poder dels turcs i en concedir els Reis Catòlics a Sevilla el monopoli del comerç amb el Nou Món recentment descobert.
En els segles XVI, XVII i XVIII no hi havia mitjans econòmics per abordar la construcció d’importants edificis públics. La feina dels forjadors en aquest període, no fou monumental sinó més aviat casolana: baranes, balcons, decoració d’interiors, clemàstecs, caixes de cabals, rellotges de campanar, picaportes, panys, eines per al camp… Les obres de forja es mantingueren a l’estil gòtic, si bé ja en el segle XVI hom adoptà elements propis del renaixem
Ja molt avançant el segle XIX s’introduí la fabricació del ferro colat en les obres de construcció i edificis monumentals. Això representà un cop molt fort per als tallers de forja, que ja començaven a no ésser rendibles. No obstant, la forja va viure una època de ressorgiment degut a la instauració del modernisme.
EL MODERNISME
El modernisme fou un moviment cultural i estètic que es va produir a occident a la fi del segle XIX i començament del XX. En l’aspecte artístic sol designar uns corrents de l’art occidental especialment arquitectònics i decoratius. Fou un estil caracteritzat pel predomini de la corba sobre la recta, la riquesa i el detallisme de la decoració, l’ús freqüent de motius vegetals, el gust per l’asimetria, l’esteticisme refinat i el dinamisme de les formes.
Els arquitectes modernistes més destacats foren: Antoni Gaudí i Cornet, Josep Maria Puig i Cadafalc i Lluis Domènec i Montaner. Els arquitectes foren conscients que les qualitats dels artesans eren imprescindibles per a dur a terme els seus projectes arquitectònics. Els forjadors varen ésser uns dels artesans que s’integraren en el corrent modernista i representaren un magnífic complement per a l’arquitectura. Fabricaren baranes per a balcons i escales, bigam, llums d’escala, mènsules i tota mena de peces artístiqes de decoració. En aquests treballs els forjadors retrobaren els seus origens, els seus símbols i llegendes. I en la seva obra van deixar l’empremta de l’home senzill, però creatiu, lligat amb la tradició, recolzat en un passat que ha heredat dels seus pares i avis.
Val la pena fer esment de que el moviment modernista no solament afectà a l’arquitectura i la forja. A Barcelona el moviment artístic tingué ressò en una plèiade d’il.lustradors, cartellistes, pintors, escultors i escriptors.
La utilització del ferro forjat a la construcció va continuar després del període modernista i durant uns anys es feren balconades i portes d’escala. Però les noves tecnologies van anar canviant la fisonomia de les cases i l’ús del ferro forjat s’en resentí. En aquest últim període, hi ha constància de l’existència d’uns tallers on treballaven forjadors, que feren pensar en la possibilitat de tornar a una altra època daurada de la forja. Però els canvis tecnològics no solament fan possibles noves coses sinó que fan impossibles les velles. I la forja és un art ja vell. I va desapareixent aquella feina tan lligada amb la tradició: la de la forja i els forjadors.
El treball de forja és la deformació del ferro en calent, a cops de martell, sobre l’enclusa, per tal de donar forma al metall i obtenir objectes útils. Els objectes fets de ferro forjat eren d’allò més variats : reixes, baranes, picaportes, molles, panys, claus, frontisses, capfoguers, ferradures, armes, eines per a l’agricultura, etc. Es interessant constatar que a la majoria dels objectes realitzats amb el treball de forja la utilitat anava unida amb la bellesa i això fou així durant segles. I veiem com a l’estructura útil es superposaven les figures fabuloses de dracs, àligues, galls, elements florals, espirals,… Els forjadors eren especialistes que dominaven un ofici artesanal que requeria gran expertesa i al mateix temps gust artístic.
El metall que empraven els forjadors fou durant molt temps el ferro dolç obtingut a les fargues on els minerals de ferro o menes (generalment òxids) eren reduïts en un forn per l’acció reductora del carbó vegetal. El producte que era obtingut a la farga era una massa sòlida (el masser) que era sotmesa als cops d’un gran martell accionat per una roda hidràulia. Amb aquesta operació el masser era transformat en peces allargades de secció quadrada o rectangular. Els forjadors triaven a la farga les peces més adequades per als objectes que havien de fabricar i les duien al taller de forja, on eren sotmeses en una fornal a successius rescalfaments , per tal de mantenir el grau de plasticitat adequat per a deformar-les a cops de martell, fins a obtenir la forma desitjada.
Hem vist que, en el taller de forja, hi havia com a eines principals, el martell, l’enclusa i la fornal, però també hi havia malls de diferents grandàries, tenalles també de diferents mides i altres eines.
La continuïtat de l’ofici es produïa per mitjà dels aprenents que, en el taller, anaven rebent els secrets de l’ofici, directament del mestre forjador, fins que estaven en condicions de continuar treballant en l’ofici d’una manera més autònoma, com a fadrins i, més endavant, com a mestres. En un taller de forja acostumava a haver-hi un mestre, un fadrí, un manxaire i un o dos aprenents.
En temps remots, el forjador construïa peces de totes menes, però ben aviat van apareixer les especialitzacions i l’ofici de forjador o ferrer es va subdividir en diveses professions. Aparegueren els ganiveters, claveters, ferradors, escopeters, calderers, daguers, canoners, rellotgers, llanterners,… Avui, quasi totes aquestes especialitats han desaparegut i només queden, en zones rurals, petits tallers de ferrer que aglutinen en un de sol tots els oficis del ferro que encara perduren.
EL TREBALL DE FORJA I ELS GREMIS
A l’alta edat mitjana els artesans de les ciutats, pertanyents als diferents oficis, es constituïren en agrupacions anomenades lògies, formades per treballadors especialitzats a les ordres d’un cap. Fou l’any 1200 quan el rei Pere el Catòlic signà el privilegi de “Pau i Treva”, pel qual acollia, sota la seva protecció, a menestrals de diferents oficis. Aquest primer document significa ja un inici d’organització. No va ésser fins els segles XIV I XV quan, definitivament, hom donà forma de gremi a les associacions que, fins llavors, assajaven d’organitzar, de forma corporativa, els oficis. Les corporacions gremials, en un primer moment, presentaven un caire benèfico-religiós, però també representaven una eina per a resoldre conflictes entre els agremiats i altres artesans. Als artesans els convenia de formar part del gremi, car aquest defensava el seu treball de l’intrusisme i de la competència deslleial.
L’any 1380 el rei Pere el Cerimoniós aprovà i signà els Capítols Fundacionals del Gremi de Serrallers i Ferrers de Barcelona. Aquests primers Capítols tenien un caràcter benèfico-social. Fou en els nous privilegis, que diversos reis anaren concedint, quant es produí l’evolució cap a un sentit més corporatiu del gremi. Sense perdre de vista la vessant social, hom es preocupava de la problemàtica del treball. Els Capítols fixaven els pagaments que havien de fer els agremiats; l’obligació d’assistir als enterraments dels confrares; les oracions que havien de resar en sufragi del difunt; com actuar en cassos de malaltia greu; la manera de celebrar la festa de Sant Eloi, patró del Gremi; la participació espiritual que haurien de dispensar al rei, la reina i els infants en tots els actes piadosos.
Vint anys després de l’aprovació dels primers Capítols fundacionals, el Gremi presentà al rei Martí l’Humà uns nous privilegis, per a afegir als anteriors Capítols, que el rei signà l’any 1401. Les novetats d’aquests privilegis foren:
- Control més rigorós de les fornals.
- Contractes amb els aprenents, que els comprometien a no canviar de mestre i que cap intervingués en l’obra que estava fent un altre.
Després dels privilegis del rei Martí, s’integraren al Gremi diversos ofiicis que tenien en comú treballar els metalls i fer servir el foc : serrallers, daguers, ferrovellers, etc.
En quant a l’organització del treball, el Gremi era molt estricte. L’any 1452, per a poder obrir un taller i fabricar peces calia passar un examen davant dels prohoms.
Al segle XVI trobem encara dos nous privilegis, concedits pels reis Carles I i Felip II. L’esperit d’ambdos privilegis és el de reforçar l’ofici, protegint els examens i vetllant per la qualitat de les obres.
La relació entre el Gremi i la Corporació Municipal fou molt estreta durant segles. El govern municipal tenia una Assemblea Consultiva, constituïda per prohoms sense limitació de nombre, que el rei Jaume I el Conqueridor limità el 1258 a dos-cents prohoms i el 1265 es reduí a cent persones i, per això, s’anomenà Consell de Cent. Aquest Consell el constituïen diferents estaments. El nomenament dels menestrals es realitzava amb l’acord dels Gremis i aquests es consideraven honrats prenent part en el govern de la ciutat. Per això en el Consell de Cent s’hi trobaven membres del Gremi de Serrallers i Ferrers. Els Gremis també feien un altre servei a la ciutat : defensar-la en cas d’atac de l’enemic o en cas de revolta. En tals situacions, els ferrers defensaven la part de la Porta de Sant Daniel i els serrallers el baluard de Sant Francesc.
L’any 1714, el Consell de Cent fou abolit (igual que les altres institucions de govern de Catalunya) pel Decret de Nova Planta. L’any 1758 fou creada la Junta de Comerç de Barcelona, institució rectora de l’activitat comercial i industrial catalana, que representava un altre concepte de l’organització social. Els Gremis van mantenir-se, però depenien de la Junta de Comerç. Sembla que es varen mantenir perque representaven una font segura d’ingressos.
L’ART DE LA FORJA: ESPLENDOR I DECADÈNCIA
Desde la primera Edat del Ferro hi hagué forjadors que fabricaven estris per a l’agricultura, la manufactura i la guerra. Però a l’Edat Mitjana els forjadors anaren diversificant els seus treballs i introduint elements decoratius.
L’Art Romànic, que aparegué després de la decadència de l’Imperi Carolingi, emprà com a element ornamental les volutes, peces de ferro en forma d’espiral. Les dobles volutes, que hom clavava a les portes de les esglesies, eren característiques del capitell jònic. O sigui, que la doble voluta sembla una reminiscència de la cultura grega. Del periode gòtic son abundantíssims els testimonis que es conserven. Les reixes gòtiques començaren a construir-se cap als inicis del segle XIV i s’aplicaren al tancament de les capelles dins de les gran esglésies. Altres peces típiques de l’Art Gòtic català son els canalobres, decorats amb lliris, pinyes, fulles…
A Catalunya perdurà el treball de forja a l’estil gòtic durant els segles XIV i XV, que foren un període d’esplendor. Però en el regnat dels Reis Catòlics les coses començaren a anar malament. Econòmicament hi hagué una davallada molt forta, sobretot en perdre els mercats d’Orient, quan Bizanci va caure en poder dels turcs i en concedir els Reis Catòlics a Sevilla el monopoli del comerç amb el Nou Món recentment descobert.
En els segles XVI, XVII i XVIII no hi havia mitjans econòmics per abordar la construcció d’importants edificis públics. La feina dels forjadors en aquest període, no fou monumental sinó més aviat casolana: baranes, balcons, decoració d’interiors, clemàstecs, caixes de cabals, rellotges de campanar, picaportes, panys, eines per al camp… Les obres de forja es mantingueren a l’estil gòtic, si bé ja en el segle XVI hom adoptà elements propis del renaixem
Ja molt avançant el segle XIX s’introduí la fabricació del ferro colat en les obres de construcció i edificis monumentals. Això representà un cop molt fort per als tallers de forja, que ja començaven a no ésser rendibles. No obstant, la forja va viure una època de ressorgiment degut a la instauració del modernisme.
El modernisme fou un moviment cultural i estètic que es va produir a occident a la fi del segle XIX i començament del XX. En l’aspecte artístic sol designar uns corrents de l’art occidental especialment arquitectònics i decoratius. Fou un estil caracteritzat pel predomini de la corba sobre la recta, la riquesa i el detallisme de la decoració, l’ús freqüent de motius vegetals, el gust per l’asimetria, l’esteticisme refinat i el dinamisme de les formes.
Els arquitectes modernistes més destacats foren: Antoni Gaudí i Cornet, Josep Maria Puig i Cadafalc i Lluis Domènec i Montaner. Els arquitectes foren conscients que les qualitats dels artesans eren imprescindibles per a dur a terme els seus projectes arquitectònics. Els forjadors varen ésser uns dels artesans que s’integraren en el corrent modernista i representaren un magnífic complement per a l’arquitectura. Fabricaren baranes per a balcons i escales, bigam, llums d’escala, mènsules i tota mena de peces artístiqes de decoració. En aquests treballs els forjadors retrobaren els seus origens, els seus símbols i llegendes. I en la seva obra van deixar l’empremta de l’home senzill, però creatiu, lligat amb la tradició, recolzat en un passat que ha heredat dels seus pares i avis.
Val la pena fer esment de que el moviment modernista no solament afectà a l’arquitectura i la forja. A Barcelona el moviment artístic tingué ressò en una plèiade d’il.lustradors, cartellistes, pintors, escultors i escriptors.
La utilització del ferro forjat a la construcció va continuar després del període modernista i durant uns anys es feren balconades i portes d’escala. Però les noves tecnologies van anar canviant la fisonomia de les cases i l’ús del ferro forjat s’en resentí. En aquest últim període, hi ha constància de l’existència d’uns tallers on treballaven forjadors, que feren pensar en la possibilitat de tornar a una altra època daurada de la forja. Però els canvis tecnològics no solament fan possibles noves coses sinó que fan impossibles les velles. I la forja és un art ja vell. I va desapareixent aquella feina tan lligada amb la tradició: la de la forja i els forjadors.
Estanislau Tomàs Morera
jueves, 5 de julio de 2012
PERSIANES ORIENTABLES I DE SEGURETAT
Griesser, persianas de vanguardia con máximo control de la luz solar
Persianas de lamas orientables, un práctico sistema que combina confort y diseño.
Se acerca el verano, los rayos del sol entran en nuestros hogares, la temperatura no cesa de subir estos días y tenemos que oscurecer nuestras ventanas para protegernos.
Además estos conjuntos de lamas dotan a su hogar de un acabado vanguardista y de diseño. Un toque de exclusividad que buscan arquitectos e interioristas para culminar los detalles de fachadas de aire sobrio y minimalista.
miércoles, 4 de julio de 2012
GESTFACIL SOFTWARE DE SERRALLERIA MARIN
Presentación de la campaña Gesfácil web 2.0
Como reclamo a los nuevos tiempos que corren y buscando la mejora a la hora de compartir información con sus usuarios y proveedores, Gesfacil® presenta su nueva campaña, Gesfacil web 2.0, que permitirá a sus usuarios interactuar y colaborar entre sí como creadores de contenido. De hecho una de las pretensiones es poder dar soporte técnico a través de su perfil de Facebook.
Como primera medida ha presentado en estos días su nuevo perfil en esta red social que desde ya se podrá seguir desde el siguiente enlace: www.facebook.com/gesfacil.software
De la misma manera que se ha creado también un nuevo correo electrónico exclusivo para esta campaña: gesfacil2.0@facilsoft.net
La campaña ha tenido la “colaboración” de Ciberperfil, que con el último curso impartido en las Aulas del Cerramiento dio el último empujón a Fácil Ingeniería Informática para llevar a cabo esta campaña Gesfacil web 2.0. que pretende culminar en los próximos días con la presentación de su nueva web corporativa en www.facilsoft.net
Como primera medida ha presentado en estos días su nuevo perfil en esta red social que desde ya se podrá seguir desde el siguiente enlace: www.facebook.com/gesfacil.software
De la misma manera que se ha creado también un nuevo correo electrónico exclusivo para esta campaña: gesfacil2.0@facilsoft.net
La campaña ha tenido la “colaboración” de Ciberperfil, que con el último curso impartido en las Aulas del Cerramiento dio el último empujón a Fácil Ingeniería Informática para llevar a cabo esta campaña Gesfacil web 2.0. que pretende culminar en los próximos días con la presentación de su nueva web corporativa en www.facilsoft.net
-—————————————————————————————————-
 | Fácil Ingeniería Informática, S.L., se constituye como tal en 1995, aunando desde su inicio la experiencia en el mundo del cerramiento con las más modernas herramientas de ingeniería informática. |
Suscribirse a:
Entradas (Atom)