Les cases del futur s'autoalimentaran d'energia solar. Aquest és l'objectiu dels enginyers i arquitectes que cada any participen en el concurs de la "Vila Solar", l'última edició de la qual s'ha desenvolupat a Madrid.I aquí, per primera vegada, les cases solars han estat connectades a una xarxa intel·ligent que els ha permès compartir la seva pròpia energia i bolcar a la xarxa la que els ha sobrat.Una competició que premia els dissenys d'habitatge energèticament eficient. Pedro Soler i Cristina Moreno ens guien en una visita per les cases que són capaces de produir tres vegades més energia de la qual consumeixen.
Tot en ferro, alumini, acer inoxidable i PVC
lunes, 8 de octubre de 2012
LA CIUTAT DE LA LLUM
Reportatge tret del programa "Informe Semanal"
Les cases del futur s'autoalimentaran d'energia solar. Aquest és l'objectiu dels enginyers i arquitectes que cada any participen en el concurs de la "Vila Solar", l'última edició de la qual s'ha desenvolupat a Madrid.I aquí, per primera vegada, les cases solars han estat connectades a una xarxa intel·ligent que els ha permès compartir la seva pròpia energia i bolcar a la xarxa la que els ha sobrat.Una competició que premia els dissenys d'habitatge energèticament eficient. Pedro Soler i Cristina Moreno ens guien en una visita per les cases que són capaces de produir tres vegades més energia de la qual consumeixen.
Les cases del futur s'autoalimentaran d'energia solar. Aquest és l'objectiu dels enginyers i arquitectes que cada any participen en el concurs de la "Vila Solar", l'última edició de la qual s'ha desenvolupat a Madrid.I aquí, per primera vegada, les cases solars han estat connectades a una xarxa intel·ligent que els ha permès compartir la seva pròpia energia i bolcar a la xarxa la que els ha sobrat.Una competició que premia els dissenys d'habitatge energèticament eficient. Pedro Soler i Cristina Moreno ens guien en una visita per les cases que són capaces de produir tres vegades més energia de la qual consumeixen.
jueves, 6 de septiembre de 2012
PORTA I VALLA PER DELIMITAR UNA FINCA
Uns dies abans de marxar de vacances vam fer una feina per poder delimitar una finca, aquesta finca té la particularitat que és de forma rodona i que a més a més havia de ser una valla que es pogués obrir com una porta de dues fulles, per poder entrar un vehicle.
Abans de tot vam haver de fer una plantilla per poder curvar els marcs de les portes i les valles de forma exacte. Un cop ho vam tenir fet, ho vam anar a presentar a l'obra per veure que tot anava bé i no haviem de tocar res. Normalment això no es fa però en aquest cas la dificultat de la feina ens hi va obligar.
També vam montar un tram de barana a sobre del mur a continuació de les portes per acabar de tancar-ho tot.
El material utilitzat és una malla electrosoldada d'unes varilles de 5mm de gruix que van fent uns quadrats de 50x50mm
Un cop acabat tot té aquest aspecte, i el que és més important el client té la finca delimitada i ningú li passarà per dins el pati.
Abans de tot vam haver de fer una plantilla per poder curvar els marcs de les portes i les valles de forma exacte. Un cop ho vam tenir fet, ho vam anar a presentar a l'obra per veure que tot anava bé i no haviem de tocar res. Normalment això no es fa però en aquest cas la dificultat de la feina ens hi va obligar.
Quan vam veure que tot encaixava vam portar a pintar les portes a www.pintorsvila.com una empresa que es dedica a pintar i sorrejar tot tipus de material. Amb el sorrejat del ferro el que fan és tirar particules d'arena a pressió i treuen tota la grassa i matèria superficial del perfil per poder pintar a sobre i que tingui una durada molt més llarga la pintura.
A l'hora del muntatge vam haver de fer uns forats ben profunds i posar-hi formigó perquè no hi haguessin problemes de moviment de les fulles amb el temps,ja que les dimensions són bastant considerables.
També vam montar un tram de barana a sobre del mur a continuació de les portes per acabar de tancar-ho tot.
El material utilitzat és una malla electrosoldada d'unes varilles de 5mm de gruix que van fent uns quadrats de 50x50mm
 |
| La valla que continua a les portes |
 |
| Porta oberta que tanca sobre la fulla passiva |
 |
| Visió des de un lateral amb un tros de valla, els fixes i la porta de dues fulles |
 |
| Visió des de l'altre banda del carrer |
miércoles, 11 de julio de 2012
MUNTATGE DE PORTA SECCIONAL
La porta seccional és un tipus de tancament que cada vegada té més èxit, té un preu igual o inferior a les basculants de tota la vida, són més segures perquè no es pleguen, són més aïllants perquè són de panell d'alumini, perquè tanquen molt millor i són més silencioses
A més a més és la solució perfecte perque es quedar plana just a sota el sostre i on hi ha pot haver un problema de poca alçada és la millor opció.
Darrerament en vam montar una a L'Ametlla del Vallès i hem fet un video explicant pas per pas com es monta aquest tipus de tancament.
A més a més és la solució perfecte perque es quedar plana just a sota el sostre i on hi ha pot haver un problema de poca alçada és la millor opció.
Darrerament en vam montar una a L'Ametlla del Vallès i hem fet un video explicant pas per pas com es monta aquest tipus de tancament.
martes, 10 de julio de 2012
LA FORJA I EL GREMI DE SERRALLERS FERRERS
Avui posarem un article de Estanislau Tomàs Morera que ha publicat http://www.calendaridelspagesos.cat/
LA FORJA I EL GREMI DE SERRALLERS I FERRERS
El treball de forja és la deformació del ferro en calent, a cops de martell, sobre l’enclusa, per tal de donar forma al metall i obtenir objectes útils. Els objectes fets de ferro forjat eren d’allò més variats : reixes, baranes, picaportes, molles, panys, claus, frontisses, capfoguers, ferradures, armes, eines per a l’agricultura, etc. Es interessant constatar que a la majoria dels objectes realitzats amb el treball de forja la utilitat anava unida amb la bellesa i això fou així durant segles. I veiem com a l’estructura útil es superposaven les figures fabuloses de dracs, àligues, galls, elements florals, espirals,… Els forjadors eren especialistes que dominaven un ofici artesanal que requeria gran expertesa i al mateix temps gust artístic.
El metall que empraven els forjadors fou durant molt temps el ferro dolç obtingut a les fargues on els minerals de ferro o menes (generalment òxids) eren reduïts en un forn per l’acció reductora del carbó vegetal. El producte que era obtingut a la farga era una massa sòlida (el masser) que era sotmesa als cops d’un gran martell accionat per una roda hidràulia. Amb aquesta operació el masser era transformat en peces allargades de secció quadrada o rectangular. Els forjadors triaven a la farga les peces més adequades per als objectes que havien de fabricar i les duien al taller de forja, on eren sotmeses en una fornal a successius rescalfaments , per tal de mantenir el grau de plasticitat adequat per a deformar-les a cops de martell, fins a obtenir la forma desitjada.
Hem vist que, en el taller de forja, hi havia com a eines principals, el martell, l’enclusa i la fornal, però també hi havia malls de diferents grandàries, tenalles també de diferents mides i altres eines.
La continuïtat de l’ofici es produïa per mitjà dels aprenents que, en el taller, anaven rebent els secrets de l’ofici, directament del mestre forjador, fins que estaven en condicions de continuar treballant en l’ofici d’una manera més autònoma, com a fadrins i, més endavant, com a mestres. En un taller de forja acostumava a haver-hi un mestre, un fadrí, un manxaire i un o dos aprenents.
En temps remots, el forjador construïa peces de totes menes, però ben aviat van apareixer les especialitzacions i l’ofici de forjador o ferrer es va subdividir en diveses professions. Aparegueren els ganiveters, claveters, ferradors, escopeters, calderers, daguers, canoners, rellotgers, llanterners,… Avui, quasi totes aquestes especialitats han desaparegut i només queden, en zones rurals, petits tallers de ferrer que aglutinen en un de sol tots els oficis del ferro que encara perduren.
EL TREBALL DE FORJA I ELS GREMIS
A l’alta edat mitjana els artesans de les ciutats, pertanyents als diferents oficis, es constituïren en agrupacions anomenades lògies, formades per treballadors especialitzats a les ordres d’un cap. Fou l’any 1200 quan el rei Pere el Catòlic signà el privilegi de “Pau i Treva”, pel qual acollia, sota la seva protecció, a menestrals de diferents oficis. Aquest primer document significa ja un inici d’organització. No va ésser fins els segles XIV I XV quan, definitivament, hom donà forma de gremi a les associacions que, fins llavors, assajaven d’organitzar, de forma corporativa, els oficis. Les corporacions gremials, en un primer moment, presentaven un caire benèfico-religiós, però també representaven una eina per a resoldre conflictes entre els agremiats i altres artesans. Als artesans els convenia de formar part del gremi, car aquest defensava el seu treball de l’intrusisme i de la competència deslleial.
L’any 1380 el rei Pere el Cerimoniós aprovà i signà els Capítols Fundacionals del Gremi de Serrallers i Ferrers de Barcelona. Aquests primers Capítols tenien un caràcter benèfico-social. Fou en els nous privilegis, que diversos reis anaren concedint, quant es produí l’evolució cap a un sentit més corporatiu del gremi. Sense perdre de vista la vessant social, hom es preocupava de la problemàtica del treball. Els Capítols fixaven els pagaments que havien de fer els agremiats; l’obligació d’assistir als enterraments dels confrares; les oracions que havien de resar en sufragi del difunt; com actuar en cassos de malaltia greu; la manera de celebrar la festa de Sant Eloi, patró del Gremi; la participació espiritual que haurien de dispensar al rei, la reina i els infants en tots els actes piadosos.
Vint anys després de l’aprovació dels primers Capítols fundacionals, el Gremi presentà al rei Martí l’Humà uns nous privilegis, per a afegir als anteriors Capítols, que el rei signà l’any 1401. Les novetats d’aquests privilegis foren:
- Control més rigorós de les fornals.
- Contractes amb els aprenents, que els comprometien a no canviar de mestre i que cap intervingués en l’obra que estava fent un altre.
Després dels privilegis del rei Martí, s’integraren al Gremi diversos ofiicis que tenien en comú treballar els metalls i fer servir el foc : serrallers, daguers, ferrovellers, etc.
En quant a l’organització del treball, el Gremi era molt estricte. L’any 1452, per a poder obrir un taller i fabricar peces calia passar un examen davant dels prohoms.
Al segle XVI trobem encara dos nous privilegis, concedits pels reis Carles I i Felip II. L’esperit d’ambdos privilegis és el de reforçar l’ofici, protegint els examens i vetllant per la qualitat de les obres.
La relació entre el Gremi i la Corporació Municipal fou molt estreta durant segles. El govern municipal tenia una Assemblea Consultiva, constituïda per prohoms sense limitació de nombre, que el rei Jaume I el Conqueridor limità el 1258 a dos-cents prohoms i el 1265 es reduí a cent persones i, per això, s’anomenà Consell de Cent. Aquest Consell el constituïen diferents estaments. El nomenament dels menestrals es realitzava amb l’acord dels Gremis i aquests es consideraven honrats prenent part en el govern de la ciutat. Per això en el Consell de Cent s’hi trobaven membres del Gremi de Serrallers i Ferrers. Els Gremis també feien un altre servei a la ciutat : defensar-la en cas d’atac de l’enemic o en cas de revolta. En tals situacions, els ferrers defensaven la part de la Porta de Sant Daniel i els serrallers el baluard de Sant Francesc.
L’any 1714, el Consell de Cent fou abolit (igual que les altres institucions de govern de Catalunya) pel Decret de Nova Planta. L’any 1758 fou creada la Junta de Comerç de Barcelona, institució rectora de l’activitat comercial i industrial catalana, que representava un altre concepte de l’organització social. Els Gremis van mantenir-se, però depenien de la Junta de Comerç. Sembla que es varen mantenir perque representaven una font segura d’ingressos.
L’ART DE LA FORJA: ESPLENDOR I DECADÈNCIA
Desde la primera Edat del Ferro hi hagué forjadors que fabricaven estris per a l’agricultura, la manufactura i la guerra. Però a l’Edat Mitjana els forjadors anaren diversificant els seus treballs i introduint elements decoratius.
L’Art Romànic, que aparegué després de la decadència de l’Imperi Carolingi, emprà com a element ornamental les volutes, peces de ferro en forma d’espiral. Les dobles volutes, que hom clavava a les portes de les esglesies, eren característiques del capitell jònic. O sigui, que la doble voluta sembla una reminiscència de la cultura grega. Del periode gòtic son abundantíssims els testimonis que es conserven. Les reixes gòtiques començaren a construir-se cap als inicis del segle XIV i s’aplicaren al tancament de les capelles dins de les gran esglésies. Altres peces típiques de l’Art Gòtic català son els canalobres, decorats amb lliris, pinyes, fulles…
A Catalunya perdurà el treball de forja a l’estil gòtic durant els segles XIV i XV, que foren un període d’esplendor. Però en el regnat dels Reis Catòlics les coses començaren a anar malament. Econòmicament hi hagué una davallada molt forta, sobretot en perdre els mercats d’Orient, quan Bizanci va caure en poder dels turcs i en concedir els Reis Catòlics a Sevilla el monopoli del comerç amb el Nou Món recentment descobert.
En els segles XVI, XVII i XVIII no hi havia mitjans econòmics per abordar la construcció d’importants edificis públics. La feina dels forjadors en aquest període, no fou monumental sinó més aviat casolana: baranes, balcons, decoració d’interiors, clemàstecs, caixes de cabals, rellotges de campanar, picaportes, panys, eines per al camp… Les obres de forja es mantingueren a l’estil gòtic, si bé ja en el segle XVI hom adoptà elements propis del renaixem
Ja molt avançant el segle XIX s’introduí la fabricació del ferro colat en les obres de construcció i edificis monumentals. Això representà un cop molt fort per als tallers de forja, que ja començaven a no ésser rendibles. No obstant, la forja va viure una època de ressorgiment degut a la instauració del modernisme.
EL MODERNISME
El modernisme fou un moviment cultural i estètic que es va produir a occident a la fi del segle XIX i començament del XX. En l’aspecte artístic sol designar uns corrents de l’art occidental especialment arquitectònics i decoratius. Fou un estil caracteritzat pel predomini de la corba sobre la recta, la riquesa i el detallisme de la decoració, l’ús freqüent de motius vegetals, el gust per l’asimetria, l’esteticisme refinat i el dinamisme de les formes.
Els arquitectes modernistes més destacats foren: Antoni Gaudí i Cornet, Josep Maria Puig i Cadafalc i Lluis Domènec i Montaner. Els arquitectes foren conscients que les qualitats dels artesans eren imprescindibles per a dur a terme els seus projectes arquitectònics. Els forjadors varen ésser uns dels artesans que s’integraren en el corrent modernista i representaren un magnífic complement per a l’arquitectura. Fabricaren baranes per a balcons i escales, bigam, llums d’escala, mènsules i tota mena de peces artístiqes de decoració. En aquests treballs els forjadors retrobaren els seus origens, els seus símbols i llegendes. I en la seva obra van deixar l’empremta de l’home senzill, però creatiu, lligat amb la tradició, recolzat en un passat que ha heredat dels seus pares i avis.
Val la pena fer esment de que el moviment modernista no solament afectà a l’arquitectura i la forja. A Barcelona el moviment artístic tingué ressò en una plèiade d’il.lustradors, cartellistes, pintors, escultors i escriptors.
La utilització del ferro forjat a la construcció va continuar després del període modernista i durant uns anys es feren balconades i portes d’escala. Però les noves tecnologies van anar canviant la fisonomia de les cases i l’ús del ferro forjat s’en resentí. En aquest últim període, hi ha constància de l’existència d’uns tallers on treballaven forjadors, que feren pensar en la possibilitat de tornar a una altra època daurada de la forja. Però els canvis tecnològics no solament fan possibles noves coses sinó que fan impossibles les velles. I la forja és un art ja vell. I va desapareixent aquella feina tan lligada amb la tradició: la de la forja i els forjadors.
El treball de forja és la deformació del ferro en calent, a cops de martell, sobre l’enclusa, per tal de donar forma al metall i obtenir objectes útils. Els objectes fets de ferro forjat eren d’allò més variats : reixes, baranes, picaportes, molles, panys, claus, frontisses, capfoguers, ferradures, armes, eines per a l’agricultura, etc. Es interessant constatar que a la majoria dels objectes realitzats amb el treball de forja la utilitat anava unida amb la bellesa i això fou així durant segles. I veiem com a l’estructura útil es superposaven les figures fabuloses de dracs, àligues, galls, elements florals, espirals,… Els forjadors eren especialistes que dominaven un ofici artesanal que requeria gran expertesa i al mateix temps gust artístic.
El metall que empraven els forjadors fou durant molt temps el ferro dolç obtingut a les fargues on els minerals de ferro o menes (generalment òxids) eren reduïts en un forn per l’acció reductora del carbó vegetal. El producte que era obtingut a la farga era una massa sòlida (el masser) que era sotmesa als cops d’un gran martell accionat per una roda hidràulia. Amb aquesta operació el masser era transformat en peces allargades de secció quadrada o rectangular. Els forjadors triaven a la farga les peces més adequades per als objectes que havien de fabricar i les duien al taller de forja, on eren sotmeses en una fornal a successius rescalfaments , per tal de mantenir el grau de plasticitat adequat per a deformar-les a cops de martell, fins a obtenir la forma desitjada.
Hem vist que, en el taller de forja, hi havia com a eines principals, el martell, l’enclusa i la fornal, però també hi havia malls de diferents grandàries, tenalles també de diferents mides i altres eines.
La continuïtat de l’ofici es produïa per mitjà dels aprenents que, en el taller, anaven rebent els secrets de l’ofici, directament del mestre forjador, fins que estaven en condicions de continuar treballant en l’ofici d’una manera més autònoma, com a fadrins i, més endavant, com a mestres. En un taller de forja acostumava a haver-hi un mestre, un fadrí, un manxaire i un o dos aprenents.
En temps remots, el forjador construïa peces de totes menes, però ben aviat van apareixer les especialitzacions i l’ofici de forjador o ferrer es va subdividir en diveses professions. Aparegueren els ganiveters, claveters, ferradors, escopeters, calderers, daguers, canoners, rellotgers, llanterners,… Avui, quasi totes aquestes especialitats han desaparegut i només queden, en zones rurals, petits tallers de ferrer que aglutinen en un de sol tots els oficis del ferro que encara perduren.
EL TREBALL DE FORJA I ELS GREMIS
A l’alta edat mitjana els artesans de les ciutats, pertanyents als diferents oficis, es constituïren en agrupacions anomenades lògies, formades per treballadors especialitzats a les ordres d’un cap. Fou l’any 1200 quan el rei Pere el Catòlic signà el privilegi de “Pau i Treva”, pel qual acollia, sota la seva protecció, a menestrals de diferents oficis. Aquest primer document significa ja un inici d’organització. No va ésser fins els segles XIV I XV quan, definitivament, hom donà forma de gremi a les associacions que, fins llavors, assajaven d’organitzar, de forma corporativa, els oficis. Les corporacions gremials, en un primer moment, presentaven un caire benèfico-religiós, però també representaven una eina per a resoldre conflictes entre els agremiats i altres artesans. Als artesans els convenia de formar part del gremi, car aquest defensava el seu treball de l’intrusisme i de la competència deslleial.
L’any 1380 el rei Pere el Cerimoniós aprovà i signà els Capítols Fundacionals del Gremi de Serrallers i Ferrers de Barcelona. Aquests primers Capítols tenien un caràcter benèfico-social. Fou en els nous privilegis, que diversos reis anaren concedint, quant es produí l’evolució cap a un sentit més corporatiu del gremi. Sense perdre de vista la vessant social, hom es preocupava de la problemàtica del treball. Els Capítols fixaven els pagaments que havien de fer els agremiats; l’obligació d’assistir als enterraments dels confrares; les oracions que havien de resar en sufragi del difunt; com actuar en cassos de malaltia greu; la manera de celebrar la festa de Sant Eloi, patró del Gremi; la participació espiritual que haurien de dispensar al rei, la reina i els infants en tots els actes piadosos.
Vint anys després de l’aprovació dels primers Capítols fundacionals, el Gremi presentà al rei Martí l’Humà uns nous privilegis, per a afegir als anteriors Capítols, que el rei signà l’any 1401. Les novetats d’aquests privilegis foren:
- Control més rigorós de les fornals.
- Contractes amb els aprenents, que els comprometien a no canviar de mestre i que cap intervingués en l’obra que estava fent un altre.
Després dels privilegis del rei Martí, s’integraren al Gremi diversos ofiicis que tenien en comú treballar els metalls i fer servir el foc : serrallers, daguers, ferrovellers, etc.
En quant a l’organització del treball, el Gremi era molt estricte. L’any 1452, per a poder obrir un taller i fabricar peces calia passar un examen davant dels prohoms.
Al segle XVI trobem encara dos nous privilegis, concedits pels reis Carles I i Felip II. L’esperit d’ambdos privilegis és el de reforçar l’ofici, protegint els examens i vetllant per la qualitat de les obres.
La relació entre el Gremi i la Corporació Municipal fou molt estreta durant segles. El govern municipal tenia una Assemblea Consultiva, constituïda per prohoms sense limitació de nombre, que el rei Jaume I el Conqueridor limità el 1258 a dos-cents prohoms i el 1265 es reduí a cent persones i, per això, s’anomenà Consell de Cent. Aquest Consell el constituïen diferents estaments. El nomenament dels menestrals es realitzava amb l’acord dels Gremis i aquests es consideraven honrats prenent part en el govern de la ciutat. Per això en el Consell de Cent s’hi trobaven membres del Gremi de Serrallers i Ferrers. Els Gremis també feien un altre servei a la ciutat : defensar-la en cas d’atac de l’enemic o en cas de revolta. En tals situacions, els ferrers defensaven la part de la Porta de Sant Daniel i els serrallers el baluard de Sant Francesc.
L’any 1714, el Consell de Cent fou abolit (igual que les altres institucions de govern de Catalunya) pel Decret de Nova Planta. L’any 1758 fou creada la Junta de Comerç de Barcelona, institució rectora de l’activitat comercial i industrial catalana, que representava un altre concepte de l’organització social. Els Gremis van mantenir-se, però depenien de la Junta de Comerç. Sembla que es varen mantenir perque representaven una font segura d’ingressos.
L’ART DE LA FORJA: ESPLENDOR I DECADÈNCIA
Desde la primera Edat del Ferro hi hagué forjadors que fabricaven estris per a l’agricultura, la manufactura i la guerra. Però a l’Edat Mitjana els forjadors anaren diversificant els seus treballs i introduint elements decoratius.
L’Art Romànic, que aparegué després de la decadència de l’Imperi Carolingi, emprà com a element ornamental les volutes, peces de ferro en forma d’espiral. Les dobles volutes, que hom clavava a les portes de les esglesies, eren característiques del capitell jònic. O sigui, que la doble voluta sembla una reminiscència de la cultura grega. Del periode gòtic son abundantíssims els testimonis que es conserven. Les reixes gòtiques començaren a construir-se cap als inicis del segle XIV i s’aplicaren al tancament de les capelles dins de les gran esglésies. Altres peces típiques de l’Art Gòtic català son els canalobres, decorats amb lliris, pinyes, fulles…
A Catalunya perdurà el treball de forja a l’estil gòtic durant els segles XIV i XV, que foren un període d’esplendor. Però en el regnat dels Reis Catòlics les coses començaren a anar malament. Econòmicament hi hagué una davallada molt forta, sobretot en perdre els mercats d’Orient, quan Bizanci va caure en poder dels turcs i en concedir els Reis Catòlics a Sevilla el monopoli del comerç amb el Nou Món recentment descobert.
En els segles XVI, XVII i XVIII no hi havia mitjans econòmics per abordar la construcció d’importants edificis públics. La feina dels forjadors en aquest període, no fou monumental sinó més aviat casolana: baranes, balcons, decoració d’interiors, clemàstecs, caixes de cabals, rellotges de campanar, picaportes, panys, eines per al camp… Les obres de forja es mantingueren a l’estil gòtic, si bé ja en el segle XVI hom adoptà elements propis del renaixem
Ja molt avançant el segle XIX s’introduí la fabricació del ferro colat en les obres de construcció i edificis monumentals. Això representà un cop molt fort per als tallers de forja, que ja començaven a no ésser rendibles. No obstant, la forja va viure una època de ressorgiment degut a la instauració del modernisme.
El modernisme fou un moviment cultural i estètic que es va produir a occident a la fi del segle XIX i començament del XX. En l’aspecte artístic sol designar uns corrents de l’art occidental especialment arquitectònics i decoratius. Fou un estil caracteritzat pel predomini de la corba sobre la recta, la riquesa i el detallisme de la decoració, l’ús freqüent de motius vegetals, el gust per l’asimetria, l’esteticisme refinat i el dinamisme de les formes.
Els arquitectes modernistes més destacats foren: Antoni Gaudí i Cornet, Josep Maria Puig i Cadafalc i Lluis Domènec i Montaner. Els arquitectes foren conscients que les qualitats dels artesans eren imprescindibles per a dur a terme els seus projectes arquitectònics. Els forjadors varen ésser uns dels artesans que s’integraren en el corrent modernista i representaren un magnífic complement per a l’arquitectura. Fabricaren baranes per a balcons i escales, bigam, llums d’escala, mènsules i tota mena de peces artístiqes de decoració. En aquests treballs els forjadors retrobaren els seus origens, els seus símbols i llegendes. I en la seva obra van deixar l’empremta de l’home senzill, però creatiu, lligat amb la tradició, recolzat en un passat que ha heredat dels seus pares i avis.
Val la pena fer esment de que el moviment modernista no solament afectà a l’arquitectura i la forja. A Barcelona el moviment artístic tingué ressò en una plèiade d’il.lustradors, cartellistes, pintors, escultors i escriptors.
La utilització del ferro forjat a la construcció va continuar després del període modernista i durant uns anys es feren balconades i portes d’escala. Però les noves tecnologies van anar canviant la fisonomia de les cases i l’ús del ferro forjat s’en resentí. En aquest últim període, hi ha constància de l’existència d’uns tallers on treballaven forjadors, que feren pensar en la possibilitat de tornar a una altra època daurada de la forja. Però els canvis tecnològics no solament fan possibles noves coses sinó que fan impossibles les velles. I la forja és un art ja vell. I va desapareixent aquella feina tan lligada amb la tradició: la de la forja i els forjadors.
Estanislau Tomàs Morera
jueves, 5 de julio de 2012
PERSIANES ORIENTABLES I DE SEGURETAT
Griesser, persianas de vanguardia con máximo control de la luz solar
Persianas de lamas orientables, un práctico sistema que combina confort y diseño.
Se acerca el verano, los rayos del sol entran en nuestros hogares, la temperatura no cesa de subir estos días y tenemos que oscurecer nuestras ventanas para protegernos.
Además estos conjuntos de lamas dotan a su hogar de un acabado vanguardista y de diseño. Un toque de exclusividad que buscan arquitectos e interioristas para culminar los detalles de fachadas de aire sobrio y minimalista.
miércoles, 4 de julio de 2012
GESTFACIL SOFTWARE DE SERRALLERIA MARIN
Presentación de la campaña Gesfácil web 2.0
Como reclamo a los nuevos tiempos que corren y buscando la mejora a la hora de compartir información con sus usuarios y proveedores, Gesfacil® presenta su nueva campaña, Gesfacil web 2.0, que permitirá a sus usuarios interactuar y colaborar entre sí como creadores de contenido. De hecho una de las pretensiones es poder dar soporte técnico a través de su perfil de Facebook.
Como primera medida ha presentado en estos días su nuevo perfil en esta red social que desde ya se podrá seguir desde el siguiente enlace: www.facebook.com/gesfacil.software
De la misma manera que se ha creado también un nuevo correo electrónico exclusivo para esta campaña: gesfacil2.0@facilsoft.net
La campaña ha tenido la “colaboración” de Ciberperfil, que con el último curso impartido en las Aulas del Cerramiento dio el último empujón a Fácil Ingeniería Informática para llevar a cabo esta campaña Gesfacil web 2.0. que pretende culminar en los próximos días con la presentación de su nueva web corporativa en www.facilsoft.net
Como primera medida ha presentado en estos días su nuevo perfil en esta red social que desde ya se podrá seguir desde el siguiente enlace: www.facebook.com/gesfacil.software
De la misma manera que se ha creado también un nuevo correo electrónico exclusivo para esta campaña: gesfacil2.0@facilsoft.net
La campaña ha tenido la “colaboración” de Ciberperfil, que con el último curso impartido en las Aulas del Cerramiento dio el último empujón a Fácil Ingeniería Informática para llevar a cabo esta campaña Gesfacil web 2.0. que pretende culminar en los próximos días con la presentación de su nueva web corporativa en www.facilsoft.net
-—————————————————————————————————-
 | Fácil Ingeniería Informática, S.L., se constituye como tal en 1995, aunando desde su inicio la experiencia en el mundo del cerramiento con las más modernas herramientas de ingeniería informática. |
jueves, 28 de junio de 2012
MAMPARES D'ACER INOXIDABLE
Ja fa uns quants dies ens van trucar els clients de http://www.termesvictoria.com/ un balneari de la nostra població. Resulta que en una de les piscines d'aigua termal que tenen, amb la sortida de l'aigua de les dutxes se'ls hi escapava a fora i sempre hi havia una zona on el terra estava mullat. Després de mirar quina era la millor solució vam decidir fer unes mampares com les que ja hi havia però ara protegint totes les sortides d'aigua.
 |
| Visió general de la psicina dels banys termals |
 |
| Visió des de l'altra banda |
Vam optar per fer una petita estructura d'acer inoxidable brillant amb qualitat A316 pels tipus d'aigua que s'utilitza, i com a pantalla vam montar uns metacrilats transparents de 8mm de gruix, que donen la sensació de ser un vidre però amb més seguretat ja que costa molt que es trenquin i s'ho ho fan no poden ocasionar cap tipus de lesió.
Val a dir també que els pilars de tub d'acer els vam collar amb tac químic per protegir el mur de la piscina de les possibles esquerdes que poden produir els tacs mecànics, al final ho vam rejuntar tot amb silicona neutra per evitar filtracions d'aigua
 |
| En primer pla una de les mampares i just abans de la barana una altra fent la cantonada |
viernes, 1 de junio de 2012
CAL SER PREVISOR
Ara potser encara no hi pensem però després vindrà tot de cop....ELS MOSQUITS
És un bon moment per tenir previsió i instal.lar mosquiteres; en tenim de tot tipus i de molts diferents preus, per a qualsevol tipus d'obertura i de color diferents.
Sempre buscarem la solució més adient perquè puguin tenir les finestres obertes sense cap tipus de problema
És un bon moment per tenir previsió i instal.lar mosquiteres; en tenim de tot tipus i de molts diferents preus, per a qualsevol tipus d'obertura i de color diferents.
Sempre buscarem la solució més adient perquè puguin tenir les finestres obertes sense cap tipus de problema
S'han acabats els esprais, els ambientadors mata insectes i les pomades per les picades!
martes, 24 de abril de 2012
REPARAR ABANS QUE CANVIAR
Amb els temps que corren la gent no està disposada a gastar més del què toca i si té alguna cosa que no li acaba de funcionar prefereix reparar-ho a fer-ho nou, cosa que fa uns anys s'hagués fet sense gairebé ni preguntar-se quan valia la restauració.
Però bé, ens hem d'adaptar a tot i més avui en dia amb tant poca feina i amb tant poc marge.
A través de http://www.ganella.cat/ que estava reparant un filat bastant gran, vam accedir a treballar a http://www.sagales.com/ la coneguda empresa de transport amb autocars que té la seu a Caldes de Montbui. I el que deiem abans, ens hem d'adaptar als moments que vivim, i el què segurament abans hagués sigut un canvi de filat, es va convertir en una reparació. I nosaltres encantats perquè tot es feina i la veritat és que mai havíem treballat a una de les empreses més grans de la nostra població.
Vam suministrar alguns tub rodons que aguanten la malla de filat però la majoria de feina va ser restaurar la part podrida dels tubs, soldar-hi reforços, posar algun tap i deixar-ho pintat del mateix color. També vam anar a l'obra soldar algun tub per poder-lo tapar amb formigó i que quedés el més fort possible.
Però bé, ens hem d'adaptar a tot i més avui en dia amb tant poca feina i amb tant poc marge.
A través de http://www.ganella.cat/ que estava reparant un filat bastant gran, vam accedir a treballar a http://www.sagales.com/ la coneguda empresa de transport amb autocars que té la seu a Caldes de Montbui. I el que deiem abans, ens hem d'adaptar als moments que vivim, i el què segurament abans hagués sigut un canvi de filat, es va convertir en una reparació. I nosaltres encantats perquè tot es feina i la veritat és que mai havíem treballat a una de les empreses més grans de la nostra població.
Vam suministrar alguns tub rodons que aguanten la malla de filat però la majoria de feina va ser restaurar la part podrida dels tubs, soldar-hi reforços, posar algun tap i deixar-ho pintat del mateix color. També vam anar a l'obra soldar algun tub per poder-lo tapar amb formigó i que quedés el més fort possible.
 |
| Soldadura de peça de ferro que uneix el filat reparat amb l'existent per donar-li més subjecció |
 |
| La part de formigó arrencada, amb les barilles que porta a dins les vam unir als pals reparats, per poder tornar a posar formigó nou i que quedés ben fort i unit.
Bé esperem que la feina hagi quedat "com nova" que duri força i que si passa aquesta mala època i pensen en fer un valla tota nova i ben maca hi poguem participar.
|
viernes, 20 de abril de 2012
PORTA CORREDERA
Avui hem anat a montar una porta corredera de planxa de ferro a Sant Fost de Campsentelles, abans hi havia una porta de ferro de dues fulles que no tancava gaire bé perquè els pilars d'obra havien cedit una mica. La porta corredera és una bona solució perquè no ocupa espai cap a dins del terreny quan obre, ara bé s'ha de tenir espai lateral perquè pugui córrer per la guia que prèviament ha collat amb formigó el paleta i que nosaltres li hem subministrat.
 |
| Aquesta és la porta que hem substituit |
 |
| La guia va collada a terra amb formigó i és per on corre la porta que a la part inferior té unes rodes metàl.liques A partir d'aquí i després d'esperar 24 hores perquè no estés molt tendre el formigó hem començat a montar la porta nova. Primer de tot hem collat la platina amb els 4 rodaments de nylon que subjecten la porta per la part superior i que fan que corri sense gairebé cap tipus de fregament.  Després presentem la porta per veure que tot vagi bé, i es posa el pilar de ferro on tancarà. És important que el pilar quedi ben aplomat i que desde fora es vegi ben centrada la porta un cop tancada.  Finalment només falta comprovar que el pany de la porta tanca perfectament i ajustar els detalls finals si és necessari.  I ja està porta instal.lada.... ara només falta que el Francesc la pinti i una mica més endavant que s'hi posi un motor! |
jueves, 5 de abril de 2012
BARANA D'ACER INOXIDABLE
El passat dia 29 de març ens van van trucar per anar a mirar una feina a Caldes d'Estrac.
Mostra un mapa més gran
L'endemà estavem allà parlant amb el Sr Jesús, el president de la comunitat. Resulta que l'Ajuntament els va rehabilitar tota la vorera i tenien una rampa per acedir a l'edifici, volien posar una mica de barana per ajudar a la gent gran, majoritàriament , a poder entrar a casa. Els vam valorar la barana feta de ferro per pintar i d'acer inoxidable que tot i ser més cara va ser l'escollida, suposem que perquè queda bastant millor i perquè no necessita manteniment; això si ens van demanar si podiem montar-la abans de la setmana santa.
Així que ahir, el dia 4 d'abril, vam anar a montar la barana.
La barana té dos pilars de tub quadrat de 40mm i el passamà superior és de tub rectangular de 50x25mm; tot en acer inoxidable brillant, acabat mirall. El passamà superior té una platina a l'entrega amb la paret per poder posar un tac expansiu, els pilars tenen una platina amb 3 tacs espansius cada una. Tots els tacs expansuis s'on d'acer inoxidable i tenen el cap pla perquè es vegin el menys possible.
Però com que el terra no és gaire fort ja que a sota el paviment hi ha sorra, vam haver de posar dues barilles soldades pel lateral i collades al graó que és de formigó amb tac químic. El tac químic és una pasta de 2 components que quan es barreja queda fort com el morter, s'aplica amb una pistola molt semblant a les de silicona.
I és que en una barana així és molt important que quedi ben agafada no tant perquè es pugui arrencar que seria molt difícil, sino perquè dongui seguretat a la gent que realment la necessita, i també perquè si algú en fa un mal ús no pateixi cap tipus de desperfecte.
El Sr Jesús va quedar molt content i ens va demanar si li podiem contar el pressupost de canviar la porta de l'entrada que és de ferro i bastant vella, aveure si tenim sort i podem seguir treballant amb aquesta comunitat.
Mostra un mapa més gran
L'endemà estavem allà parlant amb el Sr Jesús, el president de la comunitat. Resulta que l'Ajuntament els va rehabilitar tota la vorera i tenien una rampa per acedir a l'edifici, volien posar una mica de barana per ajudar a la gent gran, majoritàriament , a poder entrar a casa. Els vam valorar la barana feta de ferro per pintar i d'acer inoxidable que tot i ser més cara va ser l'escollida, suposem que perquè queda bastant millor i perquè no necessita manteniment; això si ens van demanar si podiem montar-la abans de la setmana santa.
Així que ahir, el dia 4 d'abril, vam anar a montar la barana.
Però com que el terra no és gaire fort ja que a sota el paviment hi ha sorra, vam haver de posar dues barilles soldades pel lateral i collades al graó que és de formigó amb tac químic. El tac químic és una pasta de 2 components que quan es barreja queda fort com el morter, s'aplica amb una pistola molt semblant a les de silicona.
 |
| La barilla està agafada amb tac químic al graó de formigó |
El Sr Jesús va quedar molt content i ens va demanar si li podiem contar el pressupost de canviar la porta de l'entrada que és de ferro i bastant vella, aveure si tenim sort i podem seguir treballant amb aquesta comunitat.
martes, 3 de abril de 2012
ACER INOXIDABLE, QUÈ ÉS? PERQUÈ SERVEIX?
Avui m'agradaria parlar una mica de l'acer inoxidable, un material una mica desconegut moltes vegades i sobretot molt confós per alumini en moltes altres ocasions.
L'acer inoxidable també és un tipus d'acer resistent a la corrosió, atès que el crom, o altres metalls, que conté posseeix gran afinitat per l'oxigen i reacciona amb ell formant una capa pasivadora, evitant així la corrosión del ferro, o sigui que no deixa de ser un metall però la seva composició el fa diferent.
Com tots els tipus d'acers, l'acer inoxidable no és un material simple sinó un aliatge. El que tenen en comú tots els acers és que el principal component és el ferro, al que s'afegeix una petita quantitat de carboni. L'acer inoxidable va ser inventat a principis del segle XX quan es va descobrir que una petita quantitat de crom afegit a l'acer comú, li donava un aspecte brillant i ho feia altament resistent a la brutícia i a l'oxidación. Aquesta resistència a l'oxidació, és el que el fa diferent d'altres tipus d'acer. Amb això volem dir que no és un revestiment ni una capa superficial com pot ser material tractat amb un bany de zinc o galvanitzat.
Apart de fer-se servir en la construcció l'acer inoxidable sobretot el podem trobar en la industria alimentaria, en la industria de l'automòbil i en la industria mèdica entre d'altres.
En la contrucció, la podem trobar bàsicament de dues maneres en pulit mirall (brilla i fa de mirall) o en satinat scotch(té unes ralles totes en el mateix sentit)
Properament un video tutorial fet per nosaltres!
Ara posem un video on es veu com es poleix l'acer inoxidable per deixar-li l'acabat brillant
L'acer inoxidable també és un tipus d'acer resistent a la corrosió, atès que el crom, o altres metalls, que conté posseeix gran afinitat per l'oxigen i reacciona amb ell formant una capa pasivadora, evitant així la corrosión del ferro, o sigui que no deixa de ser un metall però la seva composició el fa diferent.
Apart de fer-se servir en la construcció l'acer inoxidable sobretot el podem trobar en la industria alimentaria, en la industria de l'automòbil i en la industria mèdica entre d'altres.
En la contrucció, la podem trobar bàsicament de dues maneres en pulit mirall (brilla i fa de mirall) o en satinat scotch(té unes ralles totes en el mateix sentit)
Properament un video tutorial fet per nosaltres!
 |
| Barana feta i montada a Caldes de Montbui per Serralleria Marin |
Ara posem un video on es veu com es poleix l'acer inoxidable per deixar-li l'acabat brillant
jueves, 29 de marzo de 2012
PORTES D'ENTRADA D'ALUMINI
Avui explicarem una mica la feina que vam fer la setmana passada a una casa de Caldes de Montbui. Es volien canviar la porta de l'entrada que la tenien de fusta i ens van venir a veure perquè els donguessim alguna solució amb alumini; resulta que la porta de fusta amb el temps s'ha d'anar mantenint i al ser un material orgànic agafa formes i al cap dels anys acaba per no tancar del tot bé.
Després de veure alguns model es van decidir pel numero 3051 de la casa http://www.alurama.com/Catalogo.asp , una bona elecció sense cap mena de dubte. El panell és la part que dóna forma a la porta i va montat a dins la fulla del perfil de carpinteria, en aquest cas el panell està composat de dues planxes d'alumini de 1'5mm de gruix i un tauler marí de 15mm d'espessor.
La porta havia de tenir dues parts fixes al laterals amb vidre i com que els del panell són de color blanc, vam optar per uns vidres de càmara i laminats de seguretat per la part de fora blancs. D'aquesta manera es garanteix la seguretat i la intimitat perquè al mateix temps que deixa passar molta claror el vidre blanc, no deixa veure l'interior de la vivenda. Per solventar el "problema" de poder veure l'exterior li vam instal.lar un espiell. Pel que fa al pany els hi vam col.locar un que tanca a tres punts i que és automàtic, només amb una volta queda la porta tancada perfectament. Al mateix temps tots els punts són pestells que vol dir que tancant de cop ja actuen parcialment.
La maneta d'acer inxodable en aquest cas és tan interior com exterior, però normalment es col.loca un tirador o un pom per la part de fora i la maneta sola anr només per dins.
El muntatge es va fer a sobre del marc de fusta que hi havia anteriorment després de treure el travesser i la porta antiga i com es pot apreciar el vam forrar amb alumini perquè no es veiés. És un operació recomenable si la fusta no està podrida i si no es vol fer gaire pols, ja que l'altre opció és arrencar tota la fusta, i fer obra per col.locar un premarc metàl.lic que també suministrem.
Vinga va aveure qui s'anima que ha quedat prou bé, no?
Després de veure alguns model es van decidir pel numero 3051 de la casa http://www.alurama.com/Catalogo.asp , una bona elecció sense cap mena de dubte. El panell és la part que dóna forma a la porta i va montat a dins la fulla del perfil de carpinteria, en aquest cas el panell està composat de dues planxes d'alumini de 1'5mm de gruix i un tauler marí de 15mm d'espessor.
La porta havia de tenir dues parts fixes al laterals amb vidre i com que els del panell són de color blanc, vam optar per uns vidres de càmara i laminats de seguretat per la part de fora blancs. D'aquesta manera es garanteix la seguretat i la intimitat perquè al mateix temps que deixa passar molta claror el vidre blanc, no deixa veure l'interior de la vivenda. Per solventar el "problema" de poder veure l'exterior li vam instal.lar un espiell. Pel que fa al pany els hi vam col.locar un que tanca a tres punts i que és automàtic, només amb una volta queda la porta tancada perfectament. Al mateix temps tots els punts són pestells que vol dir que tancant de cop ja actuen parcialment.
La maneta d'acer inxodable en aquest cas és tan interior com exterior, però normalment es col.loca un tirador o un pom per la part de fora i la maneta sola anr només per dins.
El muntatge es va fer a sobre del marc de fusta que hi havia anteriorment després de treure el travesser i la porta antiga i com es pot apreciar el vam forrar amb alumini perquè no es veiés. És un operació recomenable si la fusta no està podrida i si no es vol fer gaire pols, ja que l'altre opció és arrencar tota la fusta, i fer obra per col.locar un premarc metàl.lic que també suministrem.
Vinga va aveure qui s'anima que ha quedat prou bé, no?
viernes, 16 de marzo de 2012
PREU DE LA VIVENDA
Tot i que creiem que últimament ha baixat bastant més, és evident que el preu de la vivenda segueix baixant i segurament seguirà baixant. To i que com tothom sap el problema no és unicament que els preus estaven molta alts sinó que ara el principal problema és que la gent que vol accedir a una vivenda no té possibilitats de finançament encara que tinguin feina i recursos per pagar tranquilament.
En fi esperem que tot això vagi canviant perquè ja portem massa temps lluitant per sortir-ne!
http://www.ciberperfil.com/2012/03/precio-medio-vivienda-cae-95/
En fi esperem que tot això vagi canviant perquè ja portem massa temps lluitant per sortir-ne!
http://www.ciberperfil.com/2012/03/precio-medio-vivienda-cae-95/
lunes, 12 de marzo de 2012
COM ES FA UNA ESCALA DE CARGOL
Una escala de cargol és una escala que es construeix en base a un eix vertical, de vegades un pal vertical que serveix d'eix de l'hèlix que conforma la successió d'esglaons. El disseny d'aquestes escales requereix trobar una solució entre l'alçada entre esglaons, l'altura dels nivells a vincular i els angles d'entrada i sortida a l'escala el que determina la quantitat de graons i l'angle de rotació unitari entre els mateixos. S'utilitzen en llocs on hi ha poc espai per a una escala convencional
En la següent presentació hem resumit els passos a seguir per tal de montar-ne una.
http://prezi.com/qjhl9vshxktl/escala-de-cargol/
En la següent presentació hem resumit els passos a seguir per tal de montar-ne una.
http://prezi.com/qjhl9vshxktl/escala-de-cargol/
¿De qué sirve una buena ventana mal instalada?
¿De qué sirve una buena ventana mal instalada?: Maco ha desarrollado su propia gama de productos para garantizar la instalación óptima de ventanas y puertas. Con esta amplia gama siempre podremos estar seguros de que nuestras ventanas y puertas dan sus máximas prestaciones, incluso en los lugares extremos.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)